CONTES

Sempre carregada amunt i avall. Els guardo al meu cap, a les butxaques, els calaixos, dins d'una capsa... on sigui per no perdre'ls mai.

Em guardo històries que m'arriben al cor, que em fan pensar, que em transporten algun record del passat. Històries que em fan riure, somiar, o que també em fan enfadar i de vegades fins i tot enrabiar.

A través de les paraules dono forma als contes per així arribar de la manera més engrescadora al públic. No només em comunico amb la veu; les mans, la mirada i el gest... m’ajuden arribar millor a l’auditori.

Les emocions és el tema principal de les meves narracions.  És allò que ens mou i ens empeny a viure.

SESSIONS DE CONTES

Contes, històries, rondalles... per tots els públics.

S'explicaran tot tipus de narracions, tant les tradicionals que ens han acompanyat i ens acompanyaran al llarg de la nostra vida, com històries més modernes basades en fets de la vida actual.


PÚBLIC INFANTIL (nenes i nens entre 2 i 3 anys)

CONTES PETITS PER ORELLES MENUDES

De què fa gust la lluna?

Adaptació: Sílvia Serra.

Sinopsi: Feia molt de temps que els animals volien saber quin gust tenia la lluna. Era dolça o salada? A les nits, miraven ansiosos cap al cel. Es posaven de puntetes i estiraven el coll, les potes.… tot intentant agafar-la. Tot va ser en và, ni l’animal més gran la podia tocar. Però un dia, la petita tortuga...

Aquesta és una història de desitjos que d’entrada, semblen impossibles però que es fan realitat gràcies a l’ajuda i a la cooperació mútua de diferents animals. Els protagonistes tenen aspectes diferents, des de la tortuga petita, fins el gros elefant, passant per la girafa, la zebra, i fins el més petit de tots, el ratolí.

Aquest relat ofereix al lector una moral sobre la generositat, la solidaritat i els somnis compartits.

Durada:  30’.

Bibliografia:

- Grejniec, Michael., “De què fa gust la lluna” Kalandraka.

- Sanchís. J., “Nou Recull de Saviesa Popular. Refranys i frases fetes” Eixample editors.

 

La tardor i la castanyera

Adaptació: Sílvia Serra.

Sinopsi: Recull de cançons, refranys i dites populars que ajudaran a conèixer els infants tot allò que estigui relacionat en l’època de l’any en la que ens trobem. Els infants rebran una bonica sorpresa al final de la sessió que arrencarà més d’un somriure.

Durada: 30’.

Bibliografia:

- Sanchís. J., « Nou Recull de Saviesa Popular. Refranys i frases fetes» Eixample editors.

PÚBLIC FAMILIAR (nens i nenes a partir de 4 anys)

El rei amb orelles de cavall

Sinopsi: Hi havia una vegada un rei que es deia Marc i tenia un gran secret. Tenia les orelles de cavall. Li feia molta vergonya i no volia que ningú les veiés, per això sempre portava un mocador al cap. Només una persona sabia el secret del rei Marc, el seu barber. Serà capaç el rei de véncer la seva vergonya i mostrar les seves peculiars orelles a tothom?

 

Durada: Entre 30’ i 40’ aprox.

Bibliografia:

- Maddem. Eric., «El rei amb orelles de cavall» Blume.

El drac gandul

SinopsiTothom coneix la llegendària victòria de Sant Jordi contra el drac, però: i si en realitat no va anar així? Què passaria si Sant Jordi s’hagués d’afrontar a un drac convençut que dos no es barallen si un no vol. Sant Jordi i el drac gandul és una bonica història diferent a la que estem acostumats a escoltar. Un drac enamorat de la vida, que vol demostrar que ningú no pot ser discriminat només perquè sigui diferent.


Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografía:

- Grahame. K., «Sant Jordi i el drac gandul» Estrella Polar.
- Amades. J., «Folklore de Catalunya / Rondallística» Selecta.

Orelles de papallona

Sinopsi: Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet... El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d’aprendre a fer-se forta per ella mateixa.

Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografia:

- Agular. Luisa., «Orelles de papallona» Kalandraka.

El peix irisat

Sinopsi: El peix irisat és el més bonic de tot aquell oceà on viu. Està recobert d’escates lluents com els colors de l’Arc de Sant Martí. Es l’enveja de tots els seus amics. Un dia un peix petit de color blau va demanar-li una de les seves escates. Però el perix Irisat no n’hi va donar cap, li va dir que no. Des d’aleshores es va quedar sense amics i es va convertir en el peix que estava més sol de tot aquell oceà.

Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografia:

- Pfister. Marcus., «El peix irisat» L’arca.

Artur i Clementina

Sinopsi: Un bonic dia de primavera, dues joves i formoses tortugues rosses, es conèixer a la vora d’un llac, i van decidir casar-se aquella mateixa tarda. Desprès del matrimoni, Clementina es va anar anul.lant fins a quedar, literalment, sepultada sota els 25 pisos de regals que li fa l’Artur. Aconseguirà Clementina desprendre’s de la seva pesada closca i recuperar la seva llibertat?

Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografia:

- Turin. Adela., «Artur i Clementina» Kalandraka.

Cullereta

Sinopsi: Cullereta és el capgròs més petit d’un gran estany. Viu amb tots els seus germans. Però en aquell estany també hi viu un peix anomenat: EL GRAN GLUP. A mesura que van passan els dies tots els capgrossos comenencen a desaparèixer. Cullereta està molt preocupat i es preguntara quin serà el seu futur. Aquesta és una bonica història sobre créixer i fer un salt cap a la vida. Un bonic conte per descobrir el procés de la vida. Per fomentar l’autonomia i la capacitat de decisió dels més petits.

Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografia:

- Benji. Davies., «Cullereta» Andana editorial.

La maleta

Sinopsi: Un dia un estranger arriba amb només una maleta. Es planta al bell mig d’aquell bosc sense saber on anar. Tothom es comença a preguntar què hi fa allà, d’on ve i què hi porta dins de la maleta. Una història que ens parla sobre el valor de l’amistat, el valor que suposa ser diferents i la valentia dels que son capaços d’acceptar i cuidar dels altres.

Durada: Entre 30’ i 40’ aproximadament.

Bibliografia:

- Naylor-Ballesteros. Chris., «La maleta» La galera.



PÚBLIC ADULT

 

Parlar de dol significa parlar de MORT

 

Una les coses que més trasbalsa en aquesta vida, és la mort d’una persona propera. El procés d’assimilació significa DOL, paraula que prové del llatí DOLUS i que significa DOLOR. Parlar de dol significa parlar de MORT.

Antigament la mort era acceptada i cuidada tant com la vida. Amb el temps però la molt s’ha anat convertint en un tema tabú. Ningú en vol sentir parlar. Parlar de la mort equival a parlar de dolor, patiment per un ésser estimat, i és per aquest motiu que tothom en defuix de la mor, i en parla amb recel.

Els contes, ens mostren la mort no com a contrària a la vida, sinó com una culminació , ens parlen de la mort que com una companya, sempre ens acompanya, que com una mare sempre està present i a tots ens iguala.

La mort es torna humana, es torna una dona que sega, amiga o amant. Tant humana que fins i tot pateix els enganys dels humans i és continuament burlada. Tot i que qui s’en riu d’ella acaba entenent lo necessària que és.

Durada: 50’

Bibliografia:

- Herreros. Ana Cristina., «Cuentos Populares de la madre muerte» Siruela.



Tallers

 

El gust d'explicar contes

Tens ganes d'explicar contes? Vols conèixer noves maneres d'explicar-los?
Vols trobar la manera de captar l'atenció de qui t'escolta? Tens ganes de conèixer àlbums il·lustrats?

Taller dirigit per totes aquelles persones (pares, mares, avis, avies, oncles, ties, educadores, educadors, psicòlegs...) que tenen ganes d'aprendre explicar contes o de saber-ne una mica més.
Treballarem amb la vostra creativitat, imaginació i espontaneïtat.
Trobarem la manera d'arribar a qui ens escolta a través del gest, la paraula, la mirada.

El gust per explicar contes és un taller dinàmic i participatiu. Tot i que hi ha una petita part teòrica, ens passarem la resta de temps explicant, escoltant i descobrint noves històries que ens atraparan.

No hi ha espectacle més bonic que la mirada d'un nen que llegeixi (Günter Grass)